August Schleicher

August Schleicher

Biografia
Naixement	19 febrer 1821 Meiningen (Alemanya)
Mort	6 desembre 1868 (47 anys) Jena (Alemanya)
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	Johannisfriedhof (en)
Formació	Universitat de Bonn Gymnasium Casimirianum Coburg
Activitat
Ocupació	lingüista, professor d'universitat, pedagog, periodista, escriptor
Ocupador	Universitat de Jena Universitat Carolina de Praga
Membre de	Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1863–) Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Bavaresa de Ciències Kösener Vogelweiden (en) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Societat Erudita Sèrbia
Professors	Friedrich Gottlieb Welcker
Premis (1867)  Premi Volney (1863)  Premi Volney

August Schleicher (Meiningen, ducat de Saxònia-Meiningen, 1821- Jena, 1868) fou un lingüista alemany. La seva obra més gran fou "Compendi de gramàtica comparativa de les llengües indoeuropees" en el qual intentà reconstruir la llengua protoindoeuropea.

August Schleicher nasqué a Meiningen (ducat de Saxe-Meiningen, sud-oest de Weimar a la Selva de Turíngia. Començà la seva carrera estudiant teologia i indoeuropeu, especialment llengües eslaves. Influït per Hegel, elaborà la teoria que la idioma és un organisme, amb períodes de desenvolupament, maduresa, i decadència. El 1850 Schleicher acabà un estudi monogràfic on descriví sistemàticament les llengües d'Europa, Die Sprachen Europas in systematischer Übersicht (Les llengües d'Europa en una perspectiva sistemàtica). Explícitament representà les llengües com a organismes perfectament naturals que es podrien descriure de la manera més adequada manllevant termes de la biologia, com per exemple gènere, espècie i varietat. Schleicher reivindicà que ell mateix havia estat convençut de la descendència i competició natural de les llengües abans d'haver llegit l'obra de Darwin "L'origen de les espècies". Inventà una classificació de les llengües que s'assemblava a la taxonomia botànica, formant grups de llengües relacionades i distribuint-los en un arbre genealògic. El seu model, la Stammbaumtheorie (teoria de l'arbre), fou un avanç cabdal en l'estudi de les llengües indoeuropees. Per mostrar com degué ser l'indoeuropeu creà un conte curt, la faula de Schleicher, amb exemples de les paraules i els elements culturals coneguts. Primer presentà una representació gràfica d'un Stammbaum en uns articles publicats el 1853. Quan publicà el seu Deutsche Sprache (La llengua alemanya) (1860) havia començat a emprar diagrames d'arbre per a il·lustrar una nissaga lingüística. Hom reconeix Schleicher com el primer lingüista que representà l'evolució lingüística amb el model d'un arbre (diagrama arbori o dendriforme). Malgrat això, la major part de les idees de Darwin simplement se superposaren als trets fonamentals de l'anterior teoria de Schleicher del projecte d'evolució, que deriva de l'obra d'autors del Romanticisme alemany i l'idealisme, sobretot Humboldt i Hegel. August Schleicher morí de tuberculosi als 47 anys a Jena.